Fer amics és una cosa relativament senzilla, depenent de com siguem de sociables. Quan patim ansietat social, la cosa es complica. És per això que al llarg d'aquest text donarem uns consells bàsics per aconseguir conèixer gent nova si tenim un trastorn de fòbia social, encara que sempre el millor és contactar amb un professional de la salut mental i que ens ajudi.
No volem banalitzar amb el tema, només volem oferir ajuda, explicant que és l'ansietat social, com detectar quan algú el pateix per ajudar-lo i també donarem alguns consells bàsics per ajudar a fer amics i millorar la nostra autoestima i la nostra vida en general. La fòbia social és un trastorn greu que necessita atenció professional i que no s'hauria d'infravalorar, ni és motiu de burla. Si la pateixes, si us plau, demana ajuda, que no et faci vergonya ni por.
Què és exactament la fòbia social
Més enllà de ser algú tímid, tenir ansietat social és un trastorn que s'ha de tractar com més aviat millor perquè la persona aconsegueixi desenvolupar-se amb normalitat en entorns socials. Consisteix en un temor intens i persistent de ser observat, humiliat i jutjat per altres. L'ansietat social és una cosa hereditaria, però encara es desconeix perquè uns ho hereten i altres no.
Aquest estat arriba a afectar els estudis, el treball, activitats quotidianes com menjar davant d'algú o anar al gimnàs, preguntar a algú pel carrer, anar al supermercat, etc. Sol sorgir a l'adolescència, i encara que tendeix a confondre's amb la timidesa, sinó s'atén a temps, pot bloquejar qui el pateix fins al punt de no voler sortir de casa.
Hi ha una sèrie de senyals que ens ajudaran a adonar-nos que aquest amic, veí, fill, conegut, company, etc. té fòbia social i podem aprendre a interactuar amb aquestes persones i estendre'ls la nostra mà i ajuda:
- Es posen vermells ràpidament.
- Suen molt quan interactuen o estan en situacions públiques on es poden sentir jutjats.
- Tremolen de por i senten que el cor se'ls sortirà.
- Postura corporal rígida i escàs contacte visual.
- Dificultat per parlar fluid.
- Són persones molt conscients de si mateixes en tot moment, per això se senten avergonyides, maldestres i es piquen mentalment.
- Solen parlar amb un to de veu baix.
- Estan espantats o s'espanten amb facilitat.
- Eviten els llocs on hi ha moltes persones.
- Senten por de ser jutjats per altres persones.
Diagnòstic i tractament
Només cal acudir a un psicòleg i el professional indicarà què passa, depenent de la gravetat del cas, podria procedir a receptar alguns medicaments, o altres teràpies com a grups de suport, que en aquests casos sol funcionar molt bé, a més de continuar amb la teràpia.
Realment els medicaments, almenys a Espanya, els recepta un psiquiatre, però sí que hi ha alguns psicòlegs que ens poden guiar. A més, seran aquests professionals de la salut mental els que ens derivin a un psiquiatre si ells ho veuen necessari.
Els medicaments normalment solen ser ansiolítics, antidepressius i betabloquejadors, però no sempre s'hi recorre, ja que el més important és l'estat físic, anímic i mental del pacient i la seva resposta a la teràpia.
Les teràpies de diàleg són la clau moltes vegades, ja que els qui pateixen aquest tipus d'ansietat es veuen davant d'una persona, en un entorn neutre que els produeix seguretat i de mica en mica van interactuant i expressant-se.
Els psicoteràpies també són importants en aquests casos i això és perquè els psicoterapeutes ensenyen formes de pensar, comportaments, enfocaments, formes de reaccionar, etc. D'aquesta manera s'aconsegueix reeducar el cervell a l'hora d'enfrontar-se a una situació que ens fa por i ansietat com intentar fer amics. Això no és qüestió de 2 sessions, sinó que és un treball diari que cal seguir practicant fora de la teràpia.
Consells bàsics per fer amics
Hi ha una sèrie de consells bàsics amb què es pot aconseguir fer amics i conèixer gent nova. Això sí, es recomana interactuar físicament amb algú i quedar amb gent de mica en mica, i no acostumar-se a encostar-se darrere d'un mòbil o ordinador. Es recomana conèixer gent nova dins de la mateixa ciutat o als voltants, sempre que hi hagi possibilitat d'un transport segur.
- No evitar situacions, sinó intentar interactuar. Com més s'eviti, més fort es fa la fòbia.
- Res de seguir trucs de posis, frases fetes, vestir de manera que no ens faci sentir bé, fingir ser una altra persona, etc.
- Buscar persones afins, ja sigui en grups en línia o físics.
- Provar a fer servir aplicacions per a conèixer gent o fer activitats dins de la mateixa ciutat o alguna de propera a la qual es pugui arribar amb facilitat.
- Canviar el pensament i no creure que tots jutjaran, riuran, discriminaran, etc. No se sap mai com algú reaccionarà, així que cal pensar que les probabilitats del rebuig i la burla són molt més baixes que de l'acceptació.
- Plantejar-se reptes a curt termini com millorar hàbits alimentaris, millorar l'estat físic, practicar algun esport o alguna manualitat. L?important és treballar l?autoestima, i si és en companyia d?algú, millor.
- Ningú no nota l'ansietat tant com qui la pateix. L'ansietat és un problema només per a qui la pateix, els que l'envolten no se n'adonen, per la qual cosa no estaran pendents de cada gest, paraula, moviment, etc.
- Cal acceptar-se i interioritzar el problema i mostrar-ho amb naturalitat.
- No confiar ràpidament, les relacions porten un ritme per obtenir la confiança necessària.
- No frustrar-se si no s'aconsegueix el resultat desitjat a l'hora de fer amics.
- El llenguatge no verbal és clau. Tampoc no cal fingir interès, però si no se sap què dir, podem assentir amb el cap, somriure, acompanyar amb les mans allò que diu l'interlocutor, etc.
- Per començar a parlar és millor fer servir preguntes obertes, o intentar interessar-se per l'altra persona per iniciar una conversa sana.