Tot i que ja estem acomiadant a l'hivern, els canvis de temperatura comencen a passar factura als refredats i grips. La majoria de nosaltres prenem mesures de precaució (i de sentit comú), com ara rentar-nos les mans i evitar estar en contacte amb persones infectades. Tot i així, és difícil que amb l'exposició al fred i els virus de la grip aconseguim evadir al 100% caure malalts.
L'automedicació mai no és una bona opció, per la qual cosa algunes persones recorren a remeis naturals per prevenir o reduir la durada del refredat. Els virus són a tot arreu (treball, col·legi, transport públic), així que és difícil evitar el contagi. Fins i tot qualsevol familiar et podria contagiar.
L'època de refredats i grip va des del desembre fins al maig. Si contrau algun dels dos, no cal recórrer a medicaments de venda lliure per evitar la congestió nasal, mal de coll, tos o febre. A continuació et desvetllem tot el que necessites saber de totes dues malalties.
Com sabem si és un refredat o una grip?
Hi ha estadístiques mundials que estimen que cada persona adulta pot arribar a tenir 2 o 3 refredats a l'any, mentre que en els nens el nombre s'incrementa fins a 6 refredats. És cert que ambdues malalties són similars i força desagradables, però hi ha algunes diferències entre el refredat i la grip.
El refredat és una infecció viral aguda que s'autolimita al tracte respiratori superior. Pot ser causat per més de 200 virus diferents, sent el coronavirus i rinovirus els culpables més freqüents. En haver-hi una gran quantitat de virus, el cos té dificultats per crear resistència als mateixos. De fet, encara no hi ha una “cura” per al refredat comú. Aquest es propaga a través del contacte manual amb una persona infectada quan toquem un objecte contaminat per manipulació o per partícules d'esternut o tos.
En canvi, la grip és una infecció viral respiratòria contagiosa que causa una malaltia de lleu a greu. Hi ha quatre tipus de virus de la grip: A, B, C i D. Els humans ens veiem afectats principalment pels virus de la grip A i B; que són responsables de les epidèmies de la grip cada hivern. El tipus C causa una malaltia respiratòria molt lleu i el tipus D infecta el bestiar, per la qual cosa aquests dos gairebé no ens haurien de preocupar.
Com també passa amb els refredats, la grip es transmet per partícules d'aire contaminades amb el virus quan les persones parlen, tossin o esternuden. És menys probable que algú s'infecti per tocar una superfície que contingui el virus.
Serveixen per a alguna cosa les vacunes?
La vacuna contra la grip està disponible als ambulatoris i farmàcies, encara que tan sols un sector de la població està recomanat a posar-se-la (de manera gratuïta). El que crida l'atenció és que recents investigacions indiquen que sembla que no és tan efectiva com creiem. Potser la vacuna pot tenir conseqüències adverses que desconeixem.
Una vacuna contra la grip, que realment funcioni en una temporada, pot augmentar el risc de desenvolupar la grip a posteriori. Això és degut a un procés anomenat «millora dependent d'anticossos», i es produeix quan els complexos de virus-anticossos s'adapten a les cèl·lules, normalment després que una persona es vacuni. A més, vacunar-nos contra la grip també pot reduir l'efectivitat de les vacunes posteriors i augmentar la possibilitat que infectis altres.
L'eficàcia de la vacuna continua estant en ple debat. La ciència ha observat només un efecte modest de la vacuna contra la reducció dels símptomes de la grip en nens, adults i ancians.
Tot i que per a molt de nosaltres la grip sigui un problema temporal, hi ha certs sectors de la població que s'exposen a un risc alt de salut. Alguns són: els treballadors de la salut que tenen contacte directe amb pacients, els asmàtics, les persones amb un sistema immunològic compromès i les persones d'edat avançada.
Què succeeixen amb els medicaments per a la grip i el refredat?
Som dependents dels medicaments quan notem alguns símptomes? M'atreviria a dir que sí. Quan tenim els primers signes de refredat o grip, tendim a anar a la farmàcia a buscar uns descongestius, antiinflamaris o antihistamínics. No obstant això, la ciència assegura que aquests medicaments no fan res per escurçar la durada de la malaltia o prevenir-ne l'aparició. Simplement suprimeixen els símptomes.
Serveixen per a alguna cosa els antibiòtics?
Encara hi ha metges que prescriuen antibiòtics a persones que tenen grip o refredat. S'ha demostrat que els antibiòtics prevenen o maten les infeccions bacterianes, per això són inútils en infeccions víriques. Gairebé un 25% dels antibiòtics que es prescriuen ho fan de manera inadequada; i un 35% es donen a pacients (sovint nens) amb infeccions respiratòries superiors, sinusitis i mal de cap. Els mals de coll tenen, en major mesura, un origen viral i no són causats per bacteris.
Si ens prescriuen antibiòtics de manera indiscriminada, podem crear-hi resistència i generar un problema social. Per evitar que això passi, tan sols hem de reduir significativament el seu ús, sobretot quan ho prenem en casos en què no els necessitem, com refredats i grip.