Les dones, tard o d'hora, pateixen l'absència de període menstrual. Aquesta nova etapa s'anomena menopausa i, avui dia, no s'ha aconseguit detectar quan passarà. Simplement passa, i les dones esperen el moment.
La menopausa comporta uns grans canvis hormonals, que afecten tant la temperatura corporal, el físic i la salut mental. Ara, un estudi recent ha identificat gairebé 300 variacions genètiques que influeixen en l'edat de la menopausa de les dones. L'equip de recerca de la Universitat d'Exeter (Regne Unit) va descobrir que aquestes variants genètiques poden predir l'edat aproximada a què algunes dones deixaran de tenir períodes i identificar-les en risc de menopausa precoç.
Els resultats podrien conduir a tractaments d'infertilitat millors en el futur i augmentar l'esperança de vida reproductiva natural de les dones. Els investigadors també van examinar certs efectes en la salut de tenir una menopausa més primerenca o tardana. Van descobrir genèticament que la menopausa més primerenca augmentava el risc de diabetis tipus 2 i estava relacionada amb una pitjor salut òssia i un risc més gran de fractures. Però van trobar que la menopausa més primerenca redueix el risc d'alguns tipus de càncer, com ara el d'ovari i el de mama.
Sens dubte, aquests resultats donaran noves possibilitats que ajudin les dones a planificar el futur. En trobar moltes més de les causes genètiques de variabilitat al moment de la menopausa, s'ha demostrat que es pot començar a predir quines dones podrien tenir una menopausa més primerenca i, per tant, lluitar per quedar embarassades de manera natural. Cal recordar que totes les dones naixem amb variacions genètiques, per tant cada cas és especial i únic.
La genètica pot endarrerir la menopausa 3'5 anys
Per a l'estudi, els investigadors van analitzar les dades genètiques recopilades de dones d'ascendència europea i d'Àsia oriental del Biobanc del Regne Unit, que té informació de salut i genètica de prop de mig milió de persones. També van fer servir rosegadors de models per examinar els efectes d'alguns dels gens a la vida reproductiva dels ratolins.
En aquests animals, els investigadors van trobar dos gens particulars, Chek1 i Chek2, que afecten la fertilitat i l'esperança de vida reproductiva. L'equip va descobrir que la inactivació de Chek2 perquè ja no funcioni mentre se sobreexpressa Chek1 per millorar l'activitat augmentava l'esperança de vida reproductiva en ratolins al voltant d'un 25%.
En canvi, les dones que naturalment no tenen un gen Chek2 actiu, els científics van descobrir que arriben a la menopausa 3,5 anys més tard que les dones amb un gen normalment actiu.
La professora Eva Hoffmann, de la Universitat de Copenhaguen, també coautora de l'estudi, va dir que les seves troballes «proporcionen una nova direcció potencial per als enfocaments terapèutics que podrien buscar tractar la infertilitat, particularment, en el tractament de fecundació in vitro".
Comentava que: «La fecundació in vitro es basa en lestimulació hormonal de les dones. Descobrim que en un dels nostres models de ratolí, Chek2, les femelles tenien una resposta millorada a l'estimulació hormonal, cosa que significa que es van obtenir més òvuls per al tractament real de la fecundació in vitro. Lo que mostren els nostres estudis és que és possible que la inhibició adreçada a curt termini d'aquestes vies durant el tractament de FIV podria ajudar algunes dones a respondre millor".