Els gossos podrien estar usant els seus nassos sensibles per «veure» a més d'olorar, segons un nou estudi. Els investigadors han descobert una «via extensa» al cervell dels gossos domèstics que uneix les àrees que manegen l'olfacte i la visió.
Això permet que els gossos tinguin un sentit notable de l'orientació i la consciència, fins i tot quan no poden veure, cosa que explica com alguns gossos cecs poden jugar a buscar coses. El fort sentit de l'olfacte dels gossos els pot ajudar a detectar i distingir entre diferents objectes i obstacles, fins i tot si són cecs.
El nou estudi proporciona la primera evidència que el sentit de l'olfacte dels gossos està integrat amb la visió i altres parts úniques del cervell. Fins ara no s'havia vist aquesta connexió entre el nas i el lòbul occipital, funcionalment l'escorça visual als gossos, en cap espècie.
El nas els ajuda a orientar-se
Quan entrem en una habitació, fem servir principalment la nostra visió per determinar on és la porta o on és la taula. Mentre que als gossos, aquest estudi mostra que l'olfacte està realment integrat amb la visió en termes de com aprenen sobre el seu entorn i s'hi orienten.
La nova investigació corrobora les experiències clíniques de Johnson amb gossos cecs, que funcionen molt bé tot i no poder veure. Encara poden jugar a cercar i navegar pel seu entorn molt millor que els humans amb la mateixa condició. Saber que hi ha una connexió dinformació que va entre aquestes dues àrees podria ser molt reconfortant per als amos de gossos amb malalties oculars incurables.
Tot i això, no s'entén exactament com els gossos cecs usen l'olfacte per veure objectes. Els veterinaris s'han preguntat durant molt de temps com els gossos amb ceguesa total es mouen tan bé al seu entorn, fins i tot en entorns nous i estranys. La connexió olfactiva que identifiquem ens dóna una resposta a això i mostra que són menys dependents només dels ulls i probablement usen informació olfactiva per ajudar-los a navegar pel seu món.
Moltes persones creuen que aquesta connexió pot basar-se en el comportament de gossos entrenats i gossos detectors, però ningú no ho ha pogut provar.
Els humans també?
A l'estudi es va revelar que el bulb olfactiu connecta amb àrees del cervell associades amb records i emocions. Els humans també tenim aquesta xarxa, per la qual cosa olorar certes olors sembla transportar-nos en el temps. Però el que és sorprenent va ser una nova via d'informació que va des del bulb olfactori fins al lòbul occipital, l'àrea de processament visual del cervell.
La identificació de noves connexions al cervell dels canins també obre vies per a estudis addicionals, com en altres espècies de mamífers, possiblement fins i tot humans. Veure aquesta variació al cervell permet veure el que és possible al cervell dels mamífers».
Potser hi ha una connexió vestigial entre aquestes dues àrees de quan érem més semblants als simis i ens orientàvem més cap a les olors, o potser altres espècies tinguin variacions significatives que no hem explorat.