Estem acostumats a treure la pell dels aliments, fins i tot la pell al pollastre, però de veritat és necessari perquè és perjudicial per a la salut o estem cometent un error i estem perdent la millor part de cada aliment? Sortirem de dubtes en els paràgrafs següents.
D'on ve aquesta por a la pell dels aliments? I no podem negar-ho, és que molts de nosaltres tenim com a pudor per menjar-nos la pell de tomàquet, fins i tot. És cert que hi ha aliments on clarament la seva pell no és comestible, com és el cas de la pinya, la síndria, el meló, la taronja, el kiwi, etc. però d'altres on estem desaprofitant moltes propietats d'aquesta fruita per rebutjar la pell.
D'altra banda, s'entén que moltes vegades treiem la pell per por dels pesticides, ja que moltes vegades s'usen tants tipus diferents i tantes quantitats d'ells, que per molt que rentem la fruita i la verdura, una mica de «verí» ens acabem empassant. Aleshores el treure la pell, també ens fa reduir dràsticament les probabilitats d'ingerir pesticides.
Aleshores… pell sí o no?
Aquí hem d'anar passet a passet, i és que hi ha aliments com la pell del pollastre que és saludable menjar, ja que conté greixos saludables que ajuden a cuidar el nostre cor. Aquesta és la part senzilla de la resposta a la gran pregunta sobre si podem menjar-nos la pell dels aliments o no.
En el cas de les fruites, hi ha moltes closques i pells que poden ser reutilitzades més enllà de com a compost per a les plantes. Per exemple, el kiwi es pot menjar sencer sense pelar, la pell del plàtan es pot triturar i fer servir en batuts i pastissos perquè aporta vitamina A, D i vitamines del grup B.
Amb la carbassa passa igual, i és que si la ratllem la podem fer servir en bescuits, sopes, guisats, decoracions, etc. Ens aporta fibra, vitamina C i carotenoides, a part de potassi si ens mengem la polpa del batut. El mateix passa amb la taronja i la llimona.
Les papes no han de pelar-se sempre, ho prometem. Una truita amb papes amb pell és un altre món. La pell d'aquest tubercle tan clàssic a la dieta mediterrània ens aporta vitamines C, grup B i minerals importantíssims com potassi, magnesi, ferro i fòsfor. A banda de ser molt rica en fibra, aportar sabor, millorar la digestió i no perdre cap propietat de la papa.
L'albergínia, el cogombre, el tomàquet i la pastanaga, tots van directes a l'estómac i sense pelar, només cal rentar-los bé i cuinar-los, com en el cas de l'albergínia.
Què passa amb els formatges i embotits?
Fins i tot amb el tema dels formatges. Si l'escorça és de plàstic o és artificial, evidentment no es menja, i cal retallar aquesta part, però si l'escorça és part del formatge com passa amb els formatges tous o el corró de cabra, llavors sí que podem menjar-nos tot.
Pel que fa als embotits. La gran majoria, sobretot si són de bona qualitat, aquesta escorça o pell serà pell d'animal, per la qual cosa sí que la podem menjar, però, si l'embotit és tallat a màquina i estava embolicat en plàstic, aquesta cita que l'envolta no es pot menjar.
En resum, el tema de la pell dels aliments és més una qüestió de gustos que una altra cosa, tret de comptades ocasions on hem d'estar atents perquè es tracta de plàstic o és difícil de pair o podem estar ingerint pesticides.