Fa un temps et parlem de què era l'entrenament oclusiu i com s'havia de fer de manera segura. L'oclusió és només una manera de definir el moment en què qualsevol conducte es bloqueja. El seu ús a les vies respiratòries i altres òrgans s'ha d'evitar durant l'entrenament, però l'oclusió venosa pot ser ajuda ergogènica.
Molts estudis parlen sobre la restricció del flux sanguini i els seus efectes sobre la hipertròfia i la força, però no s'acaba de definir si és convenient o no. En un estudi publicat al Journal of Strength and Conditioning Research es va voler saber amb certesa si l'entrenament oclusiu funciona.
Què implica l'oclusió venosa?
L'oclusió d'una vena és més simple del que sembla. La seva creació ve donada per torniquets simples i braçalets pressuritzats. L'embenat apretat prem (valgui la redundància) les venes, i un braçalet pressuritzat és una cosa així com el que fa servir un metge per controlar la teva pressió arterial.
Per descomptat, la quantitat de pressió utilitzada a l'oclusió és important. Restringir la circulació sanguínia no ha de ser tan forta com per generar una oclusió arterial, ja que això perjudicaria seriosament els resultats. Les artèries, que estan pressuritzades pel cor, porten sang oxigenada fins als músculs; mentre que les venes tornen la sang desoxigenada des dels músculs. Així que cal menys pressió per bloquejar les venes que per bloquejar les artèries.
No podem entrenar a la mateixa intensitat
El resultat de bloquejar les venes i no les artèries és que la sang s'acumula als músculs. Això fa que quan estem en un entrenament de peses, millorem la força i la mida muscular. Tot i que és cert, qualsevol entrenament de força normal també genera resultats iguals.
El que crida l'atenció és que mentre que solem entrenar normalment amb una intensitat d'entre el 60% i el 100%, a l'entrenament oclusiu, tan sols podem realitzar entre el 20% i el 50%.
La pressió que cal utilitzar depèn de la mida de la persona, però quan fem servir l'oclusió, qualsevol estímul pot produir un augment de mida i força. Fins i tot, també sembla ser efectiu en els músculs de banda i banda del dispositiu d'oclusió. És a dir, si col·loquem un torniquet al voltant del teu braç prop de l'aixella i fas un press de banca, el teu tríceps i el teu pectoral també se'n poden beneficiar.
La veritat és que la raó per la qual funciona l'oclusió encara continua sense determinar-se. El que sí que assegura la ciència és que és força segur, sempre que ho fem amb consciència.