Més d'una vegada he anat caminant pel carrer i m'he creuat amb persones fent running, segur que a tu també t'ha passat. Però t'has parat a pensar fa quants anys que ho tenim normalitzat? No fa més de 10 anys, veure algú fent esport a l'aire lliure era molt poc comú, i fins i tot se'l mirava estrany. Ara no és només una cosa normal, sinó que a més et recorda que tu també hauries de començar a moure't.
El running va tenir un magnífic boom allà pel 2007, just amb l'inici de la crisi que va embolicar Espanya el 2008. No sabem si va ser una casualitat o és que la gent va haver de desapuntar-se dels gimnasos (per no tenir diners) i començar a practicar a l'aire lliure. Amb aquesta iniciativa va sorgir el negoci que envolta aquest esport i que està fent que caigui en picat a mesura que passen els mesos. Analitzem quines en poden ser les causes.
Accessoris per tot arreu
Abans, qui sortia a córrer ho feia amb un xandall i un rellotge per cronometrar-se o veure l'hora. Actualment, no se'ns passa pel cap sortir de casa sense el nostre telèfon, els auriculars bluetooth, en enganxall per al mòbil, les malles amb butxaques diminuts per a les monedes, la samarreta de tirants a joc, l'últim model de sabatilles, les mitges de compressió, les ulleres de sol, la gorra, el rellotge amb GPS… Tot per mitja hora d'exercici!
Això de «per córrer només calen unes sabatilles«ja és inviable. Les empreses estudien perfectament els seus clients potencials i els creen la necessitat de comprar productes que «milloraran» el seu entrenament. Sí, pot ser més còmode i podem estar més ben informats de com hem entrenat, però has fet càlculs de quants diners has invertit per sortir a córrer? Al final, el running deixa de ser l?esport més barat.
180 curses cada cap de setmana
Curses per a tots els gustos, edats, sexes i, fins i tot, horaris. Abans del 2000, a Espanya no es feien carreres populars ni maratons a totes les ciutats, i molt menys cada cap de setmana. L'auge del running va explotar que es creessin carreres depenent dels gustos dels corredors. Uns prefereixen córrer de nit, altres de dia, amb obstacles com guerrers, de dones, per a nens, solidàries… Així fins a tenir 180 curses cada cap de setmana a tot Espanya. No és una bogeria?
A tot el material i accessoris que t'has comprat per lluir perfecte, afegeix-hi els 10-15€ de la inscripció de cada cursa popular.
Una dada força significativa és la que proporciona la Marató de Barcelona: el 2016 van tenir 16.506 participants i el 2018 només 13.539. Hi pot haver influït els atemptats o el debat independentista? És possible que un petit percentatge dels inscrits no ho facin, però no poden ser les raons de pes perquè s'hagi reduït la participació en un 19%.
Els runners es canvien a altres esports
Començar a sortir de la crisi de mica en mica està ajudant que els corredors mirin cap a un altre tipus d'esports. El trail running, el duatló, el triatló, les carreres d'obstacles, el Crossfit o funcional, són les noves disciplines triades pels runners.
Les modes sempre passen i moltes es veuen obligades pels influencers de les xarxes socials. Recordem fa uns anys els famosos que eren imatge de carreres com la Sant Silvestre, són, per casualitat, els mateixos que ara veiem fent Crossfit o Ioga? Són les pròpies marques les que orienten els usuaris a realitzar un esport o un altre, usant els blocaires com a intermediaris.
Compte! Això no és una crítica cap al running o la resta de modalitats, fer esport és sempre la millor opció. Però recorda que un entrenament correcte ha de treballar la resistència, la força i la flexibilitat. Si només ens dediquem a córrer, estarem fent un entrenament incomplet que hauríem de compaginar amb exercicis de força y estiraments.